Visualització de contingut web

Glossari (ordre alfabètic)

Ac

Aerosols, transmissió per

  • En parlar (sobretot en veu alta), cantar, cridar, tossir, esternudar, o simplement respirar, emetem xicotetes gotes pel nas i la boca que poden contindre gèrmens. La transmissió respiratòria a través d'aquestes gotes és la principal via de contagi del SARS-CoV-2 (i també d'altres infeccions respiratòries).
  • La transmissió d'infeccions per gotes se simplifica en dues modalitats:
  • Transmissió per gotes de més de 5 micres de diàmetre (micra: mil·lèsima part d'1 mil·límetre), que cauen a terra en minuts i recorren distàncies curtes (menys d'1,5 metres, per això són importants les mesures de distanciament físic).
  • Transmissió per microgotes de menys 5 micres, anomenades aerosols, que romanen molt més temps en l'aire (fins i tot hores) i recorren distàncies molt més llargues.
  • La protecció contra la transmissió del SARS-CoV-2 per aerosols es basa principalment en la disminució de la concentració que té (mitjançant la ventilació freqüent dels espais tancats i la reducció del nombre de persones que comparteixen el mateix espai), i de l'exposició personal a aquestes (ús de mascaretes i reducció del temps que es passa en espais plens i poc ventilats).

Aforament

  • Capacitat de persones permeses a l'interior d'un espai. En les diferents fases de la pandèmia, les autoritats sanitàries han establit quin era el nombre màxim de persones permeses a l'interior de comerços, restaurants, aules, mitjans de transport, i fins i tot en terrasses d'hostaleria, amb la finalitat de disminuir el risc de contagi.

Ag

Agèusia

Aigües residuals, anàlisi d'

  • Encara que la transmissió fecal-oral de la COVID-19 no es considera rellevant, poden detectar-se fragments del SARS-COV-2 en les aigües residuals abocades a les xarxes de sanejament (col·lectors, depuradores).
  • La concentració de fragments del virus en aigües residuals es relaciona amb la transmissió general (com més gent infectada hi ha en un barri o ciutat, superior és la concentració de fragments de virus en les aigües residuals), per la qual cosa l'anàlisi del SARS-CoV-2 en aquestes aigües pot alertar sobre el grau de transmissió (fins i tot quan aquesta passa inadvertida per la presència de molts casos asimptomàtics) i permetre una certa antelació en l'adopció de mesures de control.
  • L'anàlisi d'aigües residuals també pot ajudar a monitorar les tendències de transmissió en un territori.

Aïllament

  • Vegeu «quarantena».
  • Quina és la diferència entre aïllament, quarantena i distanciament?
    • La quarantena significa restringir les activitats o separar les persones que no estan malaltes però que poden haver estat exposades a la COVID 19. L'objectiu és previndre la propagació de la malaltia en el moment en què les persones comencen a presentar símptomes.
    • L'aïllament significa separar les persones que estan malaltes amb símptomes de COVID 19 i poden ser contagioses per a previndre la propagació de la malaltia.
    • El distanciament físic significa estar físicament separat. L'OMS recomana mantindre una distància d'almenys un metre amb els altres. És una mesura general que totes les persones haurien d'adoptar fins i tot si es troben bé i no han tingut una exposició coneguda a la COVID 19.

Anòsmia

  • L'anòsmia és la pèrdua total del sentit de l'olfacte. Pot ser temporal o crònica. Quan la pèrdua és parcial, s'utilitza el terme de hipoòsmia.
  • L'anòsmia (o hipoòsmia) és un símptoma freqüent en la COVID-19 i un dels més característics. Es deu al fet que el virus infecta unes cèl·lules de la cavitat nasal (cèl·lules glials) que actuen de suport a les neurones sensorials olfactòries. Sol anar acompanyada de la pèrdua total (agèusia) o, més sovint, parcial (hipogèusia) del sentit del gust.
  • La majoria de les persones afectades recuperen la capacitat olfactòria en poques setmanes després de superar la malaltia, però també existeixen casos en què l'anòsmia o hipoòsmia es prolonga durant mesos.

Anticossos

  • Els anticossos (usualment abreujats com «Ac»), també coneguts com immunoglobulines (usualment abreujades com «lg»), són proteïnes generades pel sistema immunitari (cèl·lules plasmàtiques) per a identificar i neutralitzar elements estranys al propi organisme, com els bacteris i virus.
  • Els Ac són específics davant de cada agent infecciós i es generen com a resposta a un contacte previ amb tal agent infecciós. Per tant, i com a norma general, detectar Ac en una persona (per exemple, contra el SARS-CoV-2) suggereix que la persona ha passat la malaltia (o està en les fases finals d'aquesta) i que, probablement, té algun nivell d'immunitat.
  • La detecció en sang de Ac específics del SARS-CoV-2 sol emprar-se en estudis de seroprevalença per a saber si una persona ha passat la malaltia o, en combinació amb la informació clínica i altres proves, per a aproximar el moment en què es troba un pacient en l'evolució de la malaltia.

Anticossos, test d'

  • Les proves d'anticossos (o proves serològiques) no identifiquen la presència del SARS‐CoV‐2 en els organismes humans, sinó els anticossos produïts pel nostre organisme per a defensar-se del virus. Per això, el seu objectiu principal és identificar la infecció passada per SARS‐CoV‐2, fins i tot en persones que mai han tingut símptomes.
  • Aquestes proves es fan en les fases tardanes de la infecció, quan el nostre organisme ja ha tingut temps de generar anticossos, però ocasionalment poden ajudar en el diagnòstic de la infecció actual, és a dir, en curs. Per exemple, en una persona sospitosa de COVID-19, però que ha tingut PCR negativa, una prova d'anticossos IgG positiva suggereix infecció passada abans que l'actual. 
  • Les proves serològiques poden detectar diversos tipus d'anticossos o immunoglobulines (Ig), i les més freqüents són les que detecten IgM, IgG, les dues, o anticossos totals. Aquests tipus d'anticossos tenen un comportament diferencial en el temps i poden ajudar a situar el moment en què està el pacient en l'evolució de la malaltia: tant les IgM com les IgG són detectables a partir de les 2-3 setmanes de la infecció, però les IgM desapareixen ràpidament en setmanes, mentre que les IgG romanen durant mesos (i potser anys). Per això, la presència d'IgM (amb IgG o sense) suggereix infecció relativament recent, i la presència de només IgG, més temps des de la infecció.
  • Les proves d'anticossos poden fer-se mitjançant:
    • Proves ràpides, en molts casos amb una gota de sang obtinguda per una punxada al dit. Es fan en consulta i es poden interpretar en pocs minuts.
    • Proves d'ELISA (sigles en anglés d'Enzyme-Linked Immunosorbent Assay), que usualment utilitzen mostres de sang venosa, es fan en laboratoris especialitzats (i, per tant, amb menys rapidesa) i són més sensibles i específiques que els tests ràpids.  
  • Les proves serològiques no permeten determinar, almenys actualment (octubre 2020), si una persona concreta és «immune», però ajuden a conéixer quina proporció de la població ha sigut infectada prèviament, un aspecte de gran interés en les estratègies de control de la COVID-19. També poden ajudar en la selecció de pacients per a la donació de plasma de persones amb anticossos, una potencial estratègia de tractament l'eficàcia de la qual està en estudi actualment.

Antígens

  • Qualsevol molècula reconeguda com a estranya pel cos humà i que genera una resposta immunitària específica, siga per mitjà d'anticossos o per cèl·lules (limfòcits).
  • Usualment s'abreugen com «Ag».

Antígens, test d'

  • Prova diagnòstica d'infecció activa que detecta una o diverses proteïnes del virus.
  • S'utilitza un hisop per a prendre una mostra de fluids del nas o la gola i s'obtenen resultats en pocs minuts, per la qual cosa també es coneixen com proves ràpides, encara que no han de confondre's amb les proves ràpides d'anticossos.
  • Les proves d'antígens són més ràpides i barates que les proves PCR, i poden ser útils en moltes situacions.
  • Encara que en els moments inicials de la pandèmia algunes d'aquestes proves eren molt inexactes, les actuals proves d'antígens tenen una alta sensibilitat i especificitat quan s'usen en persones simptomàtiques (amb valors un poc inferiors, però pròxims als de les proves moleculars). En aquests pacients, els resultats positius permeten confirmar la presència de malaltia, mentre que els resultats negatius (sempre en pacients simptomàtics) no permeten descartar la presència d'infecció activa (falsos negatius) i podrien requerir, si el metge ho considera necessari, la realització d'una PCR.
  • La utilitat de les proves d'antígens en persones asimptomàtiques o en cribratge poblacional no està establida actualment (octubre 2020), i és previsible que siguen menys exactes en aquestes persones.
  • Les proves d'antígens les han de prescriure, fer i interpretar professionals sanitaris. No estan dissenyades perquè les facen directament els consumidors a sa casa i poden oferir resultats inexactes en usos inadequats.

Asimptomàtic, pacient

  • Persona que està infectada pel coronavirus i no presenta els símptomes associats a la malaltia. S'usa el terme oligosimptomàtic per a les persones que desenvolupen símptomes lleus i, usualment, de curta duració.
  • El terme «asimptomàtic» sol usar-se per a les persones que no desenvolupen símptomes durant tota l'evolució de la malaltia, però ocasionalment inclou també persones presimptomàtiques (persones en període d'incubació de la malaltia o en els dies previs a l'inici dels símptomes) o postsimptomàtiques (en els dies immediatament posteriors a la desaparició dels símptomes).
  • Existeix una gran discussió sobre la capacitat més alta o baixa de transmissió de les persones que són completament asimptomàtiques durant tota l'evolució de la malaltia, o sobre el moment en què les postsimptomàtiques deixen de ser contagioses (actualment, i per al cas de pacients no hospitalitzats, es considera un mínim de 3 dies després de la desaparició dels símptomes).
  • Els pacients presimptomàtics, especialment en els dies immediatament anteriors a l'inici dels símptomes, solen ser altament contagiosos.
  • Alguns estudis sobre la COVID-19 mostren que els casos asimptomàtics són més freqüents en xiquets i joves.

Brot epidèmic

  • Aparició sobtada de casos de malaltia en un lloc i temps determinats (per exemple: brots alimentaris de salmonel·losi, brots de pallola, brots de meningitis).
  • El concepte és un sinònim d'«epidèmia», però aquest segon terme s'usa més sovint quan el brot s'ha descontrolat i es manté en el temps, fins i tot en una àrea geogràfica concreta.
  • El Ministeri de Sanitat defineix un brot de coronavirus com «qualsevol agrupació de tres o més casos confirmats o probables amb infecció activa en els quals s'ha establit un vincle epidemiològic». En el cas de residències sociosanitàries, un sol cas és suficient per a considerar-ho brot.

Cas, definició

  •  Conjunt de criteris aplicats uniformement per a determinar si una persona ha de ser identificada com a portadora d'una malaltia, lesió o una altra condició de salut en particular. En epidemiologia, particularment per a la investigació d'un brot, la definició de cas assenyala els criteris clínics i els detalls de temps, lloc i persona necessaris per a comptabilitzar la incidència d'una malaltia.
  • Els criteris solen ser provisionals al principi d'una epidèmia i es perfeccionen a mesura que augmenta el coneixement o es disposa de proves diagnòstiques vàlides.

Cas de COVID-19

  • En la COVID-19 s'empren diferents definicions de «cas», que donen lloc a diferents estadístiques i que poden canviar al llarg del temps. En general, a Espanya es considera:
    • Cas sospitós: qualsevol persona que presenta un quadre clínic d'infecció respiratòria aguda d'aparició sobtada i de qualsevol gravetat, que cursa, entre altres símptomes, amb febre, tos o sensació de falta d'aire. Altres símptomes com l'odinofàgia, l'anòsmia, l'agèusia, el dolor muscular, la diarrea, el dolor toràcic o la cefalea, entre altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d'infecció per SARS-CoV-2 segons criteri clínic.
    • Cas probable: qualsevol persona que presenta una infecció respiratòria aguda greu que té quadre clínic i radiològic compatible amb COVID-19, però els resultats de proves diagnòstiques d'infecció activa de la qual (per exemple, PCR) són negatius. També es consideren casos probables els casos sospitosos amb proves diagnòstiques d'infecció activa no concloents.
    • Cas confirmat amb infecció activa:  els casos sospitosos que són positius en les proves diagnòstiques d'infecció activa (PCR, proves d'antigen).
    • Cas confirmat amb infecció resolta: persones asimptomàtiques amb serologia IgG positiva, independentment del resultat de la PCR o les proves d'antígens.
    • Cas descartat: cas sospitós amb proves d'infecció activa negatives (i IgM també negativa si aquesta prova s'ha realitzat) i en el qual no hi ha una alta sospita clínica.
  • Els casos sospitosos s'han de mantindre en aïllament a l'espera dels resultats de les proves d'infecció activa.
  • Els casos confirmats amb infecció activa desencadenen processos d'aïllament i rastreig per a identificar el possible origen del contagi i les possibles persones a les quals el cas confirmat actual podria haver contagiat (contactes).  

Cens de contactes

  • Consisteix en la identificació i el seguiment de les persones que han estat en contacte amb una persona contagiada per COVID-19 perquè reben ràpidament atenció i tractament, i eviten contagiar altres persones fins i tot quan siguen asimptomàtiques.
  • Té tres etapes:
    1. Identificació dels contactes de la persona contagiada.
    2. Elaboració d'una llista de les persones que han estat en contacte estret amb la persona contagiada.
    3. Seguiment regular de tots els contactes per a indicar mesures preventives com l'aïllament i per a detectar immediatament símptomes i signes d'infecció.
  • A vegades es parla de «rastreig» de contactes.

Complicacions clíniques de la COVID-19

  • S'han descrit diverses complicacions associades a COVID-19, entre les quals es troben les següents:
    • Síndrome de distrés respiratori agut (SDRA): és la complicació més greu que comença després de l'inici de la dispnea o dificultat per a respirar. En els casos greus i crítics, el temps entre l'inici de la malaltia fins que es presenta dispnea és de 5 dies, per a requerir hospitalització, 7 dies, i entre l'inici de la malaltia fins a presentar SDRA, 8 dies.
    • Complicacions cardíaques: arrítmies, lesió cardíaca aguda, xoc, cardiomiopatia.
    • Complicacions tromboembòliques: tromboembolisme pulmonar, accident cerebrovascular (fins i tot en menors de 50 anys sense factors de risc).
    • Resposta inflamatòria excessiva: similar a la síndrome d'alliberament de citocines amb febre persistent, elevació de marcadors inflamatoris (dímer D, ferritina) i citocines proinflamatòries. S'associa als casos en estat crític i a la defunció.
    • Altres complicacions inflamatòries: síndrome de Guillain-Barré als 5-10 dies de l'inici dels símptomes. En xiquets s'ha descrit una síndrome inflamatòria multisistèmica similar a la malaltia de Kawasaki i una síndrome de xoc tòxic.
    • Infeccions secundàries: no semblen complicacions comunes, però se n'han descrit en alguns casos. En pacients immunodeprimits amb SDRA s'han descrit casos d'aspergil·losi invasiva sense que es conega la freqüència d'aquesta complicació.

Comunicació de riscos

  • Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), la comunicació de riscos fa referència a l'intercanvi d'informació, consells i opinions en temps real entre experts i persones que s'enfronten a amenaces per a la seua salut, el seu benestar econòmic o social. L'objectiu final de la comunicació de riscos és permetre a les persones en risc prendre decisions informades per a protegir-se a si mateixos i als seus éssers estimats.

Confinament durant la COVID-19

  • Aïllament preventiu.
  • Reclusió, normalment en el domicili habitual, amb la finalitat de restringir la mobilitat de les persones i frenar els contagis.
  • Durant tota la pandèmia, la majoria dels països han optat per mesures de limitació de llibertat de circulació de les persones (a Espanya, vinculades a la declaració de l'Estat d'Alarma). A cada moment i lloc, les mesures de confinament s'han acompanyat d'una identificació específica de les activitats que sí que estaven permeses.

Contacte estret

  • Es considera contacte estret d'una persona portadora de la COVID-19 (i que, per tant, s'ha d'aïllar i s'ha de valorar quins tests poden ser adequats si escau), tota aquella persona que haja estat en el mateix lloc que un cas confirmat amb infecció activa de COVID-19, a una distància inferior de 2 metres, durant més de 15 minuts.
  • No obstant això, en algunes circumstàncies, els professionals sanitaris o de salut pública poden considerar fer tests a persones que no compleixen aquesta definició. Per exemple, a persones que resideixen en un mateix centre sociosanitari, que treballen en una mateixa empresa que reuneix algunes condicions de risc o en algun altre espai col·lectiu on s'ha produït un brot.
  • El període en el qual es busquen els contactes estrets quan s'identifica un cas confirmat és, usualment, des de 2 dies abans de l'inici de símptomes del cas, fins al moment en el qual el cas és aïllat. En els casos asimptomàtics confirmats per PCR, els contactes es busquen des de 2 dies abans de la data de diagnòstic.

Contagi (del coronavirus SARS-CoV-2)

  • El coronavirus es transmet fonamentalment per via respiratòria, quan les secrecions respiratòries (en forma de gotes o aerosols) generades amb la tos, l'esternut, la parla, el crit o el cant d'una persona portadora entren en contacte amb el nas, els ulls o la boca d'una persona sana, contacte que també es pot tindre mitjançant les mans. Aquestes secrecions viatgen a través de gotetes minúscules que poden ser impulsades a una certa distància o, de vegades, en partícules d'aerosol més xicotetes que poden romandre suspeses i desplaçar-se més lluny. 
  • Les gotes més grans descriuen trajectòries balístiques, cauen ràpidament a terra i recorren distàncies d'entre 1 i 2 metres, per la qual cosa moltes de les mesures de prevenció recomanades (distància física) busquen mantindre almenys aquesta distància entre persones.
  • En alguns llocs, especialment espais tancats i mal ventilats, les gotes més xicotetes (aerosols) poden romandre més temps en l'aire i recórrer distàncies més llargues.
  • Altres vies de transmissió (ocular, fecal-oral, vertical i per llet materna, sexual i per sang) es consideren incertes o amb menys capacitat de difusió.

Convivent

  • Persona que viu en el mateix domicili que una persona malalta de COVID-19 i que, per tant, es considera contacte estret.

Corba epidèmica

  • Representació gràfica de les freqüències diàries, setmanals o mensuals de la malaltia en un eix de coordenades, l'eix horitzontal de la qual representa el temps i l'eix vertical mostra les freqüències, que poden expressar-se en nombres absoluts o en taxes per un determinat nombre d'habitants.
  • La corba ascendent representa l'augment de l'epidèmia, amb una gravetat reflectida en el grau d'inclinació. La corba descendent representa la fase d'esgotament de l'epidèmia i el grau d'inclinació que té mostra la rapidesa amb què s'«aplana la corba», és a dir, disminueix la gravetat de l'epidèmia.

Coronavirus

  • Els coronavirus (Coronaviridae, CoV) són una extensa família de virus que poden causar malalties tant en animals com en humans. La denominació (publicada en la revista Nature en 1968) es deu a les extensions que porten en la seua superfície i que visualment recorden una corona solar.
  • En els humans hi ha diversos coronavirus que causen infeccions respiratòries, que van des del refredat comú (els anomenats coronavirus estacionals) fins a malalties més greus, com la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS, Middle East Respiratory Syndrome) i la síndrome respiratòria aguda severa (SARS). El coronavirus que s'ha descobert més recentment (SARS-CoV-2) causa la malaltia per coronavirus COVID-19.

COVID-19

  • L'OMS (Organització Mundial de la Salut) va designar el virus SARS-CoV-2 com el causant de la COVID-19 amb rapidesa (l'11 de febrer de 2020) per a tindre una etiqueta que evitara l'aparició d'altres designacions potencialment estigmatitzants. La paraula «COVID» respon a l'acrònim format en anglés per «corona», «virus» i «disease», al qual s'afig el número de l'any del seu descobriment, 2019. L'OMS també intentava buscar un format estàndard per a referir-se a les noves malalties infeccioses que van apareixent.
  • Aquesta estratègia comunicativa és important per a evitar estigmatitzacions ocorregudes en altres moments similars («grip espanyola», «grip aviària», «grip porcina», etc.) amb potencials conseqüències negatives. Per exemple, en 2009, a Egipte es van sacrificar més de 10.000 porcs per la por que va provocar el nom donat a la malaltia causada per la grip A o grip H1N1. Per això, en 2015 l'OMS va proposar noves regles per a anomenar les malalties, que exclogueren l'al·lusió a noms de persones i cultures, llocs, animals o indústries concretes.

Densitat d'incidència

Distanciament físic

  • El distanciament físic (de vegades anomenat «distanciament social o personal») es refereix a un conjunt de mesures no farmacològiques emprades per a reduir la propagació de les malalties infeccioses, l'objectiu essencial de les quals és disminuir el nombre, la duració i la proximitat física en els contactes entre les persones sanes i les potencialment infectades. 
  • El distanciament físic és especialment eficaç en infeccions que es transmeten persona a persona, com les de transmissió respiratòria (per gotes, aerosols), les de transmissió per fòmits (objectes inanimats com roba de llit, mocadors…) o de transmissió sexual. No sol ser útil en altres tipus de transmissió (per aigua, aliments, mosquits).
  • El distanciament físic o social no es refereix exclusivament a les mesures de distància entre persones —l'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana mantindre una distància d'almenys un metre i mig—, de reducció de la duració dels contactes o d'ús de mascaretes, sinó que també inclou mesures com la reducció d'aforaments, la suspensió d'esdeveniments, la incentivació del teletreball, la suspensió d'activitats docents o laborals, l'establiment de cordons sanitaris, etc. 
  • El distanciament físic, en el cas de la COVID-19, és una mesura general que les organitzacions, famílies i persones haurien d'adoptar sempre, en la mesura que siga possible i tenint en compte la situació de la transmissió general, ja que no està exempt d'importants inconvenients (soledat, menys productivitat laboral o docent i, en general, pèrdua dels beneficis associats a la interacció humana).
  • Quina és la diferència entre aïllament, quarantena i distanciament?
    • La quarantena significa restringir les activitats o separar les persones que no estan malaltes però que poden haver estat exposades a la COVID 19. L'objectiu és previndre la propagació de la malaltia en el moment en què les persones comencen a presentar símptomes.
    • L'aïllament significa separar les persones que estan malaltes amb símptomes de COVID 19 i poden ser contagioses per a previndre la propagació de la malaltia.
    • El distanciament físic significa estar físicament separat. L'OMS recomana mantindre una distància d'almenys un metre amb els altres. És una mesura general que totes les persones haurien d'adoptar fins i tot si es troben bé i no han tingut una exposició coneguda a la COVID 19.

Distanciament personal

Distanciament social

Endèmia

  • Situació epidemiològica en la qual una certa malaltia es produeix de manera regular en una zona geogràfica o en un grup poblacional. Per exemple, la malària és endèmica d'Àfrica.

Epidèmia

  • L'epidèmia és una situació en la qual una malaltia (no necessàriament infecciosa) es propaga i supera els nivells previsibles. Per exemple, es pot parlar d'epidèmia d'obesitat o de consum d'opioides.
  • En algunes circumstàncies (per exemple, una malaltia transmissible que estava absent d'una població des de feia molt de temps) un sol cas pot considerar-se com a epidèmia.

Epidemiologia

  • Estudi de la freqüència i distribució dels esdeveniments de salut i dels seus determinants en les poblacions humanes, i aplicació d'aquest estudi en la prevenció i el control dels problemes de salut.
  • Tradicionalment, l'epidemiologia s'ocupava principalment de les malalties infeccioses, però actualment aborda tots els fenòmens relacionats amb la salut de les poblacions.

Epidemiometria

  • Part de l'Epidemiologia que quantifica diversos indicadors d'una epidèmia per a poder establir mesures de freqüència, d'associació i d'impacte potencial.

Equip de protecció individual (EPI)

  • Equip de protecció individual (EPI) és qualsevol equip, complement o indumentària utilitzat normalment pels professionals de la salut per a protegir-se de l'exposició a agents infecciosos: bates, mascaretes, petos, viseres...
  • En l'epidèmia de COVID-19 s'ha generalitzat l'ús de mascaretes facials en tota la població per la seua provada eficàcia per a previndre'n el contagi.

Estacionalitat (d'una malaltia)

  • Tret associat a unes certes malalties (per exemple, la grip) segons el qual aquestes es manifesten preferentment en unes certes èpoques de l'any (segueixen patrons estacionals), normalment per la temperatura mitjana que caracteritza a cada una.
  • Molts virus respiratoris responen a patrons estacionals, però malgrat que els primers mesos de la COVID-19 es van difondre algunes informacions en aquest sentit, el juliol de 2020 l'OMS (Organització Mundial de la Salut) va afirmar que la transmissió del SARS-CoV-2 no es veu afectada per l'estació.
  • Encara que les observacions sobre els factors estacionals (temperatura, humitat, hores de sol, etc.) poden ser importants, també cal tindre en compte la resta d'elements que influeixen en la transmissió del coronavirus, com l'alta susceptibilitat a la infecció de la població en el seu conjunt i la relaxació de les mesures de distanciament social en algunes èpoques de l'any; també cal tindre en compte que durant l'hivern les activitats en espais tancats amb poca ventilació i l'amuntegament solen amplificar l'impacte de les malalties respiratòries, típicament a partir de la transmissió dels xiquets en els col·legis, i els adults en els centres de treball, les celebracions i les reunions en domicilis.

Estat d'alarma

  • Situació extraordinària que decreta el Consell de Ministres i compta amb el control del Parlament, que permet limitar drets fonamentals de manera temporal i justificada per raó de catàstrofe, calamitats, crisis sanitàries, etc. El Diccionario panhispánico del español jurídico ho descriu com «una alteración grave de la normalidad».

Factor R0, nombre reproductiu bàsic

  • El factor R0 d'una malaltia o nombre reproductiu bàsic és el nombre de nous contagis que, de mitjana, seran causats per una persona contagiada durant el temps en el qual està infectada. Quan el nombre és inferior a 1, la malaltia tendeix a desaparéixer, mentre que si és superior a 1, n'augmentarà la propagació.
  • El nombre bàsic de reproducció R0 és la mitjana de casos secundaris produïts a partir d'un cas i varia en funció dels contactes socials.

Fals negatiu, resultat d'una prova diagnòstica

  • Es coneix com a resultat «fals negatiu» aquell que s'obté en una prova diagnòstica realitzada a persones que, no obstant això, sí que tenen la malaltia (o el problema de salut que es busca).
    • En els tests moleculars (PCR) i d'antígens es consideren falsos negatius els resultats negatius en pacients que tenen infecció activa.
    • En els tests d'anticossos es consideren falsos negatius els resultats negatius en pacients que han passat la malaltia i usualment haurien de tindre anticossos contra la COVID-19.
  • La proporció de falsos negatius tenen relació amb algunes característiques pròpies del test emprat (sensibilitat) i amb el moment i la forma de la presa de mostres:
    • Els tests de PCR o els d'antígens donaran més resultats falsos negatius si es fan massa prompte, durant el període d'incubació, quan la càrrega viral és encara molt baixa.
    • Els tests d'anticossos produiran més resultats falsos negatius quan es facen massa prompte, en un moment en què la resposta de l'organisme davant de la infecció és incipient i encara no ha generat anticossos.
  • El valor predictiu d'un resultat negatiu depén, a més, de la prevalença de malaltia (per exemple, d'infecció activa) en les persones o poblacions que estan testant.

Fals positiu, resultat d'una prova diagnòstica.

  • Es coneix com a resultat «fals positiu» el que ofereix una prova diagnòstica en persones que no tenen la malaltia que s'intenta diagnosticar.
    • En els tests moleculars (PCR) i d'antígens es consideren falsos positius els resultats positius en pacients que no tenen infecció activa.
    • En les proves serològiques es consideren falsos positius els resultats positius en persones que no han passat prèviament la malaltia.
  • La proporció de falsos positius trobada té relació amb algunes característiques pròpies de cada test emprat (especificitat). El valor predictiu d'un resultat positiu depén, a més, de la prevalença de la malaltia en les persones o poblacions que s'estan testant. En el cas de cribratges massius en grups de baixa prevalença, el valor predictiu d'un resultat positiu pot ser molt baix.

Faules COVID

  • L'OMS (Organització Mundial de la Salut) assenyala que la pandèmia de la COVID-19 ha estat acompanyada per una vertadera «infodèmia», és a dir, una epidèmia de desinformació i falsedats.
  • És important qüestionar la informació que es difon per canals no oficials, que no cita fonts autoritzades o que contradiu altres informacions científicament consolidades.
  • Durant la pandèmia també s'han difós moltes altres informacions falses o especulatives sobre l'efectivitat de potencials tractaments que no han demostrat eficàcia fins hui en estudis clínics controlats. Exemples de faules molt difoses durant la pandèmia de COVID-19 inclouen que les mascaretes causarien intoxicació per CO₂ o hipòxia (fals); que beure metanol, etanol, lleixiu o gel hidroalcohòlic previndria o curaria la COVID-19 (fals i extremadament perillós), o que les xarxes 5G de telefonia mòbil propaguen la COVID-19 (fals).

Fumadors i COVID

  • S'ha observat en persones que fumen una expressió superior de l'ACE 2 (enzim convertidor d'angiotensina II), la qual cosa ha suggerit que fumar podria estar en relació amb més risc d'infectar-se per SARS-CoV-2.

Gotes, transmissió per

Grup de convivència estable

  • Grup de persones que, per la seua activitat, mantenen una relació diària amb altres persones, per exemple, un grup escolar; mentre dura el risc de contagi, és convenient reduir les interaccions socials presencials amb altres persones que siguen alienes al grup.
  • L'aplicació d'aquest terme no es restringeix a l'àmbit escolar, sinó que, per contra, és recomanable per a tota la ciutadania.

Grups bambolla (col·legis)

  • Es denominen «grups bambolla» els grups de convivència estable que es formen en els centres escolars d'infantil i primària per a reduir al màxim el contacte amb la resta dels alumnes del centre que no formen part d'aquest grup.
  • Els integrants del grup bambolla poden jugar i interactuar entre si, però no amb la resta d'estudiants del centre, per a minimitzar el risc de transmissió de la malaltia i facilitar la detecció de nous casos si es produeix algun contagi.
  • La denominació de «grups bambolla» s'ha estés a grups de persones convivents o a persones que mantenen activitats conjuntes sense interactuar amb altres persones.

Hipogèusia

Hipoòsmia

Ig

Immunitat de grup

  • La immunitat de grup o immunitat poblacional (de vegades anomenada «immunitat de ramat») es produeix quan una població té una proporció suficient de persones immunes a un determinat agent infecciós. Aquestes persones actuen com un tallafocs, de manera que limiten la capacitat de transmissió del patogen cap a les persones no immunes.
  • La proporció de població que hauria de ser immune per a aconseguir la immunitat poblacional depén inicialment de la capacitat de transmissió de cada patogen. Per al SARS-CoV-2 s'ha estimat entorn del 70 % de la població. Segons la primera enquesta de seroprevalença, només el 5 % de la població espanyola (menys del 3 % a la Comunitat Valenciana) tenia anticossos contra el SARS-CoV-2 el maig de 2020.  
  • Un altre factor important per al manteniment de la immunitat de grup és el temps durant el qual les persones mantenen aquesta immunitat, tant si és adquirida (vacunació) com natural (infecció). Aquest temps pot ser relativament curt si els patògens muten sovint (ex.: virus de la grip) o quan la immunitat generada és de curta duració (ex.: coronavirus estacionals).
  • La immunitat poblacional s'aconsegueix usualment mitjançant la vacunació. Ocasionalment poden ser necessàries revacunacions periòdiques.

Immunitat de ramat

Immunoglobulines

Incidència

  • En termes generals, la incidència es refereix al nombre de casos nous d'una malaltia en una població definida per unitat de temps. La incidència mesura la velocitat a la qual es produeixen nous casos.
  • En epidemiologia es diferencien dos conceptes:
    • Taxa d'incidència (o densitat d'incidència): relació entre el nombre de nous casos al llarg d'un període concret i la suma dels períodes de seguiment en risc de cada un dels individus al llarg d'aquest període. Usualment es mesura en casos de malaltia per persona-any, per exemple: un grup de 120 persones seguides durant 1 mes (un total de 120 mesos, és a dir, 10 anys) en les quals s'ha produït 1 sol cas de malaltia tindria una taxa d'incidència d'1 per cada 10 persones-any).
    • Incidència acumulada: és la relació entre el nombre de persones (prèviament sanes) d'una població que han desenvolupat una malaltia en un període de temps determinat i el nombre de persones en aquesta població en aquest període.
  • En la pandèmia de COVID solen usar-se diversos indicadors d'incidència acumulada:
    • Incidència acumulada de casos (o defuncions) en 14 dies. Persones contagiades en els últims 14 dies (aproximadament, el període d'incubació del coronavirus) per 100.000 habitants.
    • Incidència acumulada de casos (o defuncions) en 7 dies. Persones contagiades en els últims 7 dies per 100.000 habitants. Aproxima les tendències de transmissió dels últims dies, encara que pot estar molt afectada pels retards en el registre de casos.
    • Incidència acumulada de casos (o defuncions) total. Nombre total de casos des de l'inici de la pandèmia (registre del primer cas) fins al moment actual, per 100.000 habitants.
  • Aquestes dades poden presentar-se per estrats d'edat (exemple: casos en majors de 65 anys en els últims 14 dies, per cada 100.000 persones majors de 65 anys), sexe, per unitats geogràfiques (continents, regions) o polítiques (països, regions, municipis, etc.), ètnia, país d'origen, classe social, nivell educatiu, o per qualsevol altre estrat d'interés.
  • En epidemiologia, la diferent incidència d'una malaltia en temps i lloc porta a diferenciar entre brot, epidèmia, pandèmia o endèmia.

Incidència acumulada

Incubació

  • El període d'incubació és el temps transcorregut entre que es contrau el virus i comencen els símptomes. En el cas del SARS-CoV-2 pot variar entre 2 i 14 dies, encara que la mitjana és de 5-6 dies i el 95 % de les persones desenvolupen símptomes abans dels 10-11 dies.
  • En els dies inicials del període d'incubació les persones solen tindre resultats negatius en les proves d'infecció activa, que solen positivitzar-se 1-2 dies abans de l'inici dels símptomes. 
  • L'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana el seguiment dels casos confirmats durant 14 dies. Aquestes estimacions estan actualitzant-se a mesura que s'obtenen més mostres i més experiències.

Infecció

  • Entrada i desenvolupament o multiplicació d'un agent infecciós en l'organisme d'una persona o animal.

Infodèmia

  • Situació d'excés d'informació que dificulta accedir a fonts fiables, documentades i veraces. La mateixa OMS (Organització Mundial de la Salut) va assenyalar des de l'inici de la pandèmia el problema afegit que suposaven els rumors i la circulació d'informacions errònies per a la gestió de la pandèmia.

Mascaretes

  • Les mascaretes són un complement a les mesures de distanciament físic i higiene recomanades per a evitar el contagi de la COVID-19. Cobreixen boca, nas i barbeta, i estan proveïdes d'un arnés que envolta el cap o se subjecta a les orelles.
  • Hi ha diferents tipus de mascaretes:
    • Les mascaretes higièniques, recomanades per a persones sanes. En l'etiquetatge haurien de portar l'estàndard de qualitat que compleixen (UNE-0064 per a mascaretes d'un sol ús, o UNE-0065 per a mascaretes llavables).
    • Les mascaretes quirúrgiques, recomanades per a persones contagiades o sospitoses d'estar-ho. En l'etiquetatge haurien de portar el marcatge CE i si compleixen l'estàndard de qualitat UNE-EN-14683.
    • Les mascaretes EPI, recomanades (almenys FFP2) per a persones que estiguen en contacte amb malalts. En l'etiquetatge haurien d'indicar:
      • el marcatge CE seguit de 4 nombres
      • si compleixen l'estàndard UNE-EN-149
      • les lletres NR (no reutilitzable) o R (reutilitzable)
      • el tipus de mascaretes (FFP1, FFP2 o FFP3)
      • el filtre (P1, P2 o P3).
  • Durant un temps es va autoritzar provisionalment a Espanya la venda de mascaretes que complien estàndards no europeus. Per exemple, les N95 (estàndard estatunidenc) o les KN95 (estàndard xinés) són equivalents a les FFP2 (estàndard europeu), i les KN99 serien equivalents a les FFP3. Aquestes mascaretes han de passar els processos de certificació de les autoritats europees o se'n suspendrà la comercialització quan caduque l'autorització provisional.  

Mesures de prevenció individual

  • En tot context, encara que en el nostre entorn immediat no hi haja declarats casos de coronavirus, és recomanable:
    • Utilitzar mascareta adequant el tipus a la situació. Per exemple, si s'estarà un període de temps prolongat en un espai tancat i amb diverses persones, és adequat usar mascaretes FFP2.
    • Ventilar els espais tancats amb molta freqüència.
    • Mantindre la distància de seguretat amb altres persones.
    • Mantindre una higiene de mans freqüent (amb aigua i sabó o amb solucions hidroalcohòliques), principalment després d'estar en contacte amb persones malaltes o el seu entorn.
    • Tossir o esternudar en la part interior del colze flexionat.Utilitzar mocadors d'un sol ús i tirar-los després d'utilitzar-los una vegada.
    • Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca, ja que les mans en faciliten la transmissió.

Negacionisme de la COVID-19

  • Creença que la malaltia provocada pel SARS-CoV-2 i la pandèmia associada no existeixen, o que no tenen la gravetat que té.

Nivells de causalitat

  • En preguntar-nos per les causes d'un contagi, en podem diferenciar dos tipus bàsics:
    • Les causes proximals o microdeterminants, d'abast predominantment individual: absència o ús incorrecte de la mascareta, higiene de mans, freqüència de les reunions socials i familiars…
    • Les causes distals o macrodeterminants, d'abast col·lectiu: per exemple, les polítiques públiques –inversió en serveis d'identificació de casos, estudi dels seus contactes i aïllament; inversió en polítiques socials perquè les persones puguen afrontar mesures preventives, etc.—; els factors condicionats pel nivell socioconòmic o la pertinença ètnica, l'estil de vida (per exemple, l'estil de vida mediterrani és més procliu al contacte físic i la socialització que altres), el civisme de cada societat (aquest criteri s'ha adduït, per exemple, per a explicar la diferent incidència de la segona ona en les societats orientals), etc.

Font: OPS: Módulo de principios de epidemiología para el control de enfermedades (MOPECE)

Nombre de reproducció bàsic

Nombre reproductiu efectiu

  • El nombre reproductiu efectiu (Re) és l'estimació de quantes persones de mitjana s'han contagiat cada dia a partir dels casos existents observats durant una epidèmia (en el moment en què són notificats). A diferència del factor R0, que seria un càlcul mitjanat i teòric, Re és un valor que té en compte l'observació a temps real de l'epidèmia i permet seguir la seua evolució dinàmica.
  • A Espanya, el Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) calcula diàriament la Re, la qual cosa resulta de gran utilitat per a la presa de decisions i l'avaluació de l'efectivitat de les mesures de salut pública que es van adoptant.

Noves conductes: cotxes

  • Poden viatjar en un cotxe tantes persones com places tinga el vehicle, sempre que totes residisquen en el mateix domicili, i no és necessari l'ús de mascareta.
  • Si no conviuen en el mateix domicili, el recomanable és desplaçar-se dues persones per cada fila de seients, sempre amb mascareta i respectant la màxima distància possible entre elles.

Noves conductes: col·legis

  • La Generalitat Valenciana ha fet un esforç ingent per a facilitar l'assistència de xiquets i adolescents als col·legis en el segon curs de la pandèmia (2020-2021).
  • La normativa que afecta els i les professionals, i els xiquets i joves escolaritzats suposen:
    • Mantindre les distàncies de seguretat, la qual cosa de vegades pot suposar que algunes activitats lectives es realitzen mitjançant connexió digital a distància.
    • Establir itineraris en els centres educatius per a marcar la direccionalitat de la marxa.
    • Portar la mascareta durant tota la jornada educativa.
    • Aprovar plans de contingència en tots els centres per a preveure com s'ha de reaccionar en cas d'identificar casos positius.
    • Organitzar la docència en grups bambolla.

Noves conductes: compres

  • Algunes recomanacions per a l'activitat d'anar de compres durant la pandèmia són:
    • No eixir a comprar si apareix algun símptoma de COVID-19.
    • Fer les compres en solitari.
    • Evitar les hores en les quals els comerços estan més concorreguts.
    • Utilitzar els guants i el gel hidroalcohòlic que proporcionen els comerços.
    • Evitar el pagament amb monedes i bitllets, i utilitzar el pagament amb el mòbil o la targeta de crèdit.
    • Mantindre la distància física de seguretat amb les persones que es troben en el comerç.
    • Llavar-se les mans tan prompte com es torne a casa.

Noves conductes: salutacions

  • Per a evitar els contagis, és necessari mantindre el distanciament social i evitar el contacte físic directe amb altres persones.
  • Està desaconsellat besar, abraçar o encaixar les mans, i també les salutacions que es fan a molt curta distància interpersonal, com les que es fan amb els colzes.
  • Es recomanen les salutacions que preserven la distància entre les persones, com ara la inclinació de cap o gestos com portar una mà al cor o unir les mans en senyal de respecte; la mirada és molt important en les salutacions sense contacte directe.
  • Alguns factors psicològics i culturals ens porten a saludar els nostres éssers més pròxims abandonant les precaucions de protecció que, no obstant això, tenim amb persones menys pròximes. És molt important véncer el prejudici que pot resultar ofensiu no besar o abraçar els nostres éssers estimats: en situació de risc, els protegim mantenint la distància.

Noves conductes: transport urbà

  • Els estudis sobre el risc de contagi en el metro i els autobusos urbans han portat la Generalitat a prendre mesures específiques per a minimitzar el risc de contagi. D'aquesta manera, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (Metrovalencia i TRAM d'Alacant) i MetroBus han compaginat les mesures decretades per les autoritats en matèria de sanitat i transport amb iniciatives pròpies perquè els viatgers no tinguen risc de contagis.
  • Mesures que requereixen la col·laboració dels usuaris:
    • Obligatorietat de portar mascareta en tot moment, la qual cosa, juntament amb la col·locació de dispensadors de gels hidroalcohòlics i la neteja exhaustiva d'estacions, trens i tramvies —fins i tot en ruta—, suposa una primera i important barrera al coronavirus.
    • Senyalització específica en el sòl per al mantindre la distància interpersonal en les andanes i dirigir els fluxos de passatgers
    • Reorganització del servei quan ha sigut necessari.
    • Potenciació de l'ús de les targetes de crèdit per a reduir l'intercanvi de diners en efectiu.
    • Reforços en la vigilància de la seguretat.
    • Tancament de la línia de validació si fora necessari per un volum de viatgers excessiu.
    • Dispositiu perquè les portes del tramvia s'òbriguen automàticament, perquè el passatger tinga el mínim contacte amb els elements del tren.
  • Altres mesures:
    • Nebulització: garanteix la desinfecció de tots els elements de l'interior de trens i tramvies. Aquesta tècnica innovadora utilitza desinfectants líquids amb una base de peròxid que es transformen en micropartícules que se suspenen en l'aire, de manera que arriben a totes les zones, superfícies i volums d'espai que cal desinfectar.
    • Ventilació de trens i tramvies: el cas dels trens d'FGV, es produeix una renovació completa de l'aire amb una freqüència inferior als 3 minuts. En el cas de la flota d'autobusos de MetroBus (dependents de GVA) també es renova per complet l'aire cada 3 minuts.
  • L'anàlisi científica per a detectar la presència de la COVID-19, elaborada al juny i al setembre en col·laboració amb l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha llançat resultats negatius en les mostres recollides.

Noves conductes: viatges amb avió

  • Els viatges amb avió poden plantejar dubtes sobre la seguretat contra els contagis. No obstant això, malgrat el gran nombre de viatgers, el nombre de casos sospitosos i confirmats de transmissió de COVID-19 en vol entre passatgers de tot el món sembla xicotet (aproximadament 42 en total).
  • El flux d'aire en els avions de passatgers actuals és molt més ràpid que en els edificis interiors normals. La meitat és aire fresc de l'exterior, l'altra meitat es recicla a través d'uns filtres anomenats HEPA (de l'anglés «High Efficiency Particle Arresting»), que són del mateix tipus que els que s'usen en els quiròfans.
  • Altres possibles riscos serien els derivats del contacte amb altres passatgers que puguen ser infecciosos. Els respatlers dels seients proporcionen una barrera física parcial i la majoria de les persones romanen relativament quietes, amb poc de contacte cara a cara.
  • Mesures de reducció de riscos per part d'aeroports i aerolínies:
    • Proves de temperatura i/o preguntes sobre els símptomes (febre, pèrdua del sentit de l'olfacte, esgarrifances, tos, falta d'aire).
    • Neteja i desinfecció millorades.
    • Embarcament sense contacte / processament d'equipatge.Ús de barreres físiques i sanejament en aeroports.
    • Distanciament físic en els aeroports i durant l'embarcament.
    • Ús de mascaretes.
    • Separació entre passatgers a bord quan siga possible.
    • Ajust del servei d'aliments i begudes per a reduir el contacte.
    • Control d'accés a corredors i banys per a minimitzar el contacte.
    • Limitació de l'exposició dels membres de la tripulació a la infecció.
    • Facilitació de la recerca de contactes en el cas que un passatger desenvolupe la infecció.

Odinofàgia

  • Mal de gola produït en l'acte d'engolir.

Oligosimptomàtic, pacient

Pacient zero

  • Terme amb el qual es fa referència al primer ésser humà afectat per un virus o malaltia infecciosa.

Pandèmia

  • L'OMS (Organització Mundial de la Salut) considera que existeix pandèmia quan es donen dues circumstàncies: el brot epidèmic en qüestió afecta més d'un continent i hi ha transmissió comunitària (és a dir, ja no es registren només casos importats).

Patogen

  • Microorganisme (virus, bacteri, paràsit o altres) que pot causar una malaltia.

PCR

  • PCR són les sigles en anglés de «reacció en cadena de la polimerasa», una prova diagnòstica que permet detectar una part del material genètic d'un microorganisme. En la pandèmia de coronavirus s'usa per a determinar si una persona té una infecció activa o no. Normalment, s'utilitzen mostres de nasofaringe o orofaringe per a fer les PCR; també es pot utilitzar la saliva.
  • Mitjançant la PCR es localitza i amplifica un fragment de material genètic que, en el cas del coronavirus, és una molècula d'ARN (àcid ribonucleic). Si, després d'analitzar en un laboratori de microbiologia una mostra respiratòria d'una persona que pot estar infectada es detecta ARN del virus, el resultat és positiu i es confirma que aquesta persona està infectada pel SARS-CoV-2.
  • La realització de la PCR requereix personal entrenat i preparat.
  • Les característiques bàsiques de la PCR són:
    • Alta especificitat: pot diferenciar entre dos microorganismes molt semblants.
    • Alta sensibilitat: pot detectar quantitats molt xicotetes de material genètic viral.

Percepció del risc

  • Aquest concepte, fonamental per a planificar campanyes de comunicació de risc, es refereix a les creences individuals sobre el mal potencial que es deriva de certa situació. El risc percebut no sempre coincideix amb el risc real, objectiu.
  • La percepció del risc és un judici subjectiu de cada persona, que remet al seu sistema de creences i les seues característiques psicològiques individuals, però també a factors externs, com l'origen del risc, la seua reversibilitat, el nivell d'incertesa, o si respon a alguna mena d'intencionalitat. Aquests factors alteren les respostes emocionals, cognitives i conductuals a la informació sobre riscos i influeixen en els nivells individuals i col·lectius de preocupació, ira, ansietat, por, hostilitat i indignació.
  • Les creences i actituds que fomenten una baixa percepció de risc són moltes, i pot pensar-se que constitueixen un risc en si mateixes. Per exemple, estan en la base de conductes contraproduents com no utilitzar màscares quan visitem a familiars, relaxar les mesures d'autoprotecció perquè el nostre entorn no ens jutge com a exagerats, i altres similars.

Postsimptomàtic, pacient

Presimptomàtics, pacients

Prevalença de la COVID-19

  • Nombre total de persones (casos nous i existents) malaltes pel coronavirus SARS-CoV-2, referides a una població determinada en un lloc i un temps determinat. Se sol expressar com un percentatge o una proporció per 1.000 o 100.000 habitants; per exemple, segons el primer estudi de seroprevalença realitzat, el 5 % de la població espanyola tenia anticossos contra el virus de la COVID-19.
  • Com la incidència, o la incidència acumulada, la prevalença és una manera de mesurar la freqüència i l'impacte d'una malaltia.
  • La COVID-19, a diferència de les malalties cròniques, sol ser de curta duració i la majoria de les persones es curen en poc de temps. Per això, és important diferenciar entre la prevalença de persones amb infecció activa (indirectament pot aproximar-se a través de la incidència acumulada en 14 dies: en un dia concret, tindran infecció activa les persones que hagen contret la infecció en les últimes 2 setmanes) i la prevalença de persones amb infecció passada, que ja no estan malaltes per SARS-CoV-2 (pot aproximar-se a través d'estudis de seroprevalença). 
  • Ocasionalment, el terme es refereix als casos nous i existents amb infecció activa (no als casos que ja han passat la malaltia).

Proves ràpides

  • Són proves diagnòstiques que ofereixen resultats en molt poc de temps (usualment entre 5 i 30 minuts) i s'interpreten en el punt d'atenció (Point-of-Care Testing, PoCT) on es va prendre la mostra, sense necessitat de remetre-les a laboratoris centralitzats.
  • En la COVID-19 s'empren proves ràpides per a la detecció d'antígens que identifiquen infecció activa (vegeu «antígens, test d'»), i per a la detecció d'anticossos que identifiquen infecció passada o en les seues últimes fases (vegeu «anticossos, test d'»). Hi ha altres tipus de proves ràpides en desenvolupament.

Proves serològiques

Quarantena

  • El terme quarantena s'empra per a descriure l'aïllament de persones (o animals) durant un període de temps (que depén de cada malaltia), amb l'objectiu de reduir el risc de difusió d'una malaltia transmissible o una plaga.
  • Actualment, el concepte de quarantena no es refereix només a l'aïllament de malalts en centres específics, sinó que pot incloure moltes altres mesures de prevenció, tant aplicables a malalts com a grups de persones o poblacions senceres que, sense estar malaltes, tenen un alt risc de contraure o transmetre la malaltia.
  • En el cas de la COVID-19, la quarantena s'aplica a les persones malaltes (mentre són contagioses, tinguen o no símptomes), als contactes estrets d'aquestes persones (que podrien arribar a ser contagiosos, tinguen símptomes o no), o grups de persones que, per algun motiu (per exemple, viure en una residència o un edifici on s'han produït brots), tenen un risc augmentat de contraure o transmetre la malaltia. 
  • L'aïllament suposa separar les persones que poden transmetre la malaltia (tinguen símptomes o no) per a previndre la propagació de la malaltia.
  • En el cas de la COVID-19, l'aïllament (o quarantena) s'ha establit en 10 dies des de l'inici de símptomes o, per als contactes, des de la data de l'últim contacte amb el cas primari del brot estudiat.
  • Quina és la diferència entre aïllament, quarantena i distanciament?
    • La quarantena significa restringir les activitats o separar les persones que no estan malaltes però que poden haver estat exposades a la COVID 19. L'objectiu és previndre la propagació de la malaltia en el moment en què les persones comencen a presentar símptomes.
    • L'aïllament significa separar les persones que estan malaltes amb símptomes de COVID 19 i poden ser contagioses per a previndre la propagació de la malaltia.
    • El distanciament físic significa estar físicament separat. L'OMS recomana mantindre una distància d'almenys un metre amb els altres. És una mesura general que totes les persones haurien d'adoptar fins i tot si es troben bé i no han tingut una exposició coneguda a la COVID 19.

Radar-COVID

  • És una app (aplicació mòbil) dissenyada des de la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, dependent del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, amb el suport del Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes en la seua implementació i avaluació, per a ajudar a controlar la propagació de la COVID-19 a través de la identificació dels possibles contactes estrets de casos confirmats a través de la tecnologia Bluetooth.
  • La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana va començar a utilitzar l'aplicació, en una primera fase de prova, el setembre de 2020, i la seua implementació es va completar a finals d'octubre.

Rastreig de contactes

Salut mental i COVID-19

  • La pandèmia ha alterat les nostres rutines i suposa un repte per a la salut mental, sobretot de les persones que viuen a soles, les que arrosseguen problemes psiquiàtrics o somàtics, les que estan en situació de dependència, o els professionals sanitaris o educatius sotmesos a un estrés que s'ha convertit en crònic, i a contínues preses de decisions, sovint sense criteris clars.
  • L'evidència científica més recent demostra que la pandèmia té efectes mentals negatius en quasi la meitat de la població, efectes que es mantindran fins i tot anys després que s'acabe. Apareixen, entre altres, símptomes d'ansietat i por al contagi, al proveïment o a la situació econòmica i laboral; canvis de l'estat d'ànim, sentiments de culpa, idees de mort i conducta suïcida, desesperança i depressió. Altres símptomes són augment de l'agressivitat, augment del consum d'ansiolítics, alcohol i d'altres drogues; alguns dèficits cognitius com els problemes d'atenció i de memòria, i símptomes d'estrés posttraumàtic.
  • Segons les dades que aporta l'última Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE 2017), 1 de cada 10 adults té problemes de salut mental, els quals són més freqüents en les dones (per exemple, ansietat o depressió), i 1 de cada 100 xiquets té hiperactivitat o trastorns de l'espectre autista. Un 10 % de la població adulta pren benzodiazepines i un 20 % antidepressius de manera quotidiana. Una persona de cada 20 va consultar serveis de salut mental l'any anterior. Si a aquesta població vulnerable la sotmetem a estrés continuat, els efectes sobre la salut mental i emocional es disparen, de manera que és més necessari encara el consum de psicofàrmacs i l'atenció des de serveis psicològics i psiquiàtrics.
  • Tot i que les persones més majors, el personal sanitari i les persones amb antecedents de problemes psiquiàtrics són més vulnerables, l'impacte psicològic de la pandèmia és independent de l'edat o del gènere. A més, el malestar psicològic es dispara amb el temps de confinament. D'altra banda, hi ha una evidència molt sòlida sobre els efectes negatius de l'aïllament social prolongat sobre el sistema immunològic, cardiovascular i nerviós, que provoquen un augment del risc de mort en quasi un 30 %, especialment en les persones més majors. En resum, l'evidència demostra que l'impacte de la pandèmia COVID-19 sobre la salut mental de les persones és general, profund i durador.
  • Davant d'aquest escenari, sembla convenient posar en marxa mecanismes per a quantificar, previndre i controlar l'impacte psicològic de la pandèmia amb propostes específiques i l'objectiu urgent de reduir aquest impacte.

SARS

  • Sigles que corresponen, en anglés, a «Severe Acute Respiratory Syndrome» (SARS), és a dir, síndrome respiratòria aguda severa (SRAS). Es tracta d'una malaltia respiratòria viral causada per un coronavirus, anomenat «coronavirus associat al SRAS» (SRAS-CoV).
  • La primera vegada que es va informar sobre el SRAS va ser a Àsia, el febrer de 2003. Als cap de pocs mesos, la malaltia es va propagar en més de dues dotzenes de països a Amèrica del Nord, Sud-amèrica, Europa i Àsia abans que es poguera contindre el brot global de 2003.

Seqüeles de la COVID-19

  • Molts dels pacients que han superat la COVID-19, fins i tot els que van evolucionar de manera asimptomàtica o amb quadres lleus, desenvolupen símptomes posteriors (long covid) que tenen mecanismes patogènics i una possible importància futura molt poc coneguts.
  • Destaquen els quadres respiratoris amb dispnea i fatiga, problemes cardíacs, renals i neurològics.

Serològiques, proves

Seroprevalença, estudi de

  • El Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb l'Institut de Salut Carlos III, va posar en marxa un estudi seroepidemiològic amb l'objectiu de conéixer la incidència de la COVID-19 en cada província i comunitat autònoma, i consolidar el coneixement científic sobre la transmissió del virus en els diferents entorns (dins de les llars i en l'àmbit comunitari).
  • Es fa mitjançant una enquesta en una selecció aleatòria de llars espanyoles, que es repetia cada tres setmanes i va incloure més de 68.000 participants. L'informe final del Ministeri va ser publicat el 6 de juliol de 2020 i en la revista científica The Lancet.
  • Estan previstes noves onades de l'enquesta per a la tardor-hivern de 2020.

Símptomes COVID-19

  • Els símptomes més freqüents que presenten els pacients són febre, tos seca i cansament (astènia).
  • Altres símptomes menys freqüents inclouen: molèsties i dolors, mal de gola, diarrea, conjuntivitis, mal de cap, anòsmia i/o agèusia, lesions cutànies en els dits de les mans o dels peus.
  • Els símptomes greus són dificultat per a respirar o sensació de falta d'aire, dolor o pressió al pit i incapacitat per a parlar o moure's. Requereixen consulta urgent amb un professional sanitari.

Sindèmia

  • Terme que va proposar en els anys 90 del segle passat l'antropòleg Merrill Singer, com a contracció de «sinergia» i «epidèmia», per a referir-se a una situació en la qual dues o més  brots epidèmics veuen potenciats els seus efectes per trets propis del context, per exemple les condicions socials de inequitat.
  • La celeritat i gravetat que presenta la segona onada de la COVID-19 a la tardor de 2020 ha portat a alguns experts a proposar la seua adscripció a aquest concepte.

Supercontagiadors, esdeveniments

  • En la COVID-19 s'han descrit nombrosos brots (esdeveniments supercontagiadors, superdispersadors, hipertransmissors) en què una sola persona malalta ha contagiat diverses dotzenes de persones.
  • A les persones origen d'aquests brots de vegades se les anomena «supercontagiadores».  Però, encara que alguna de les característiques d'aquestes persones puguen tindre una certa importància en els esdeveniments supercontagiadors, la càrrega viral és insuficient per a produir un contagi massiu, que requereix un espai i moment idoni per a la transmissió. Els entorns tancats, mal ventilats o amb aire reciclat, amb un gran nombre de persones al voltant i contacte continu, són els espais típics per a aquesta mena d'esdeveniments. Més encara si es realitzen activitats que s'acompanyen d'una gran exhalació, com cantar, parlar en veu alta (habitual en els locals amb música).
  • Un exemple habitual d'esdeveniments supercontagiadors són els brots en empreses càrnies, en què, als factors anteriors, s'uneixen condicions de temperatura i humitat propícies per al SARS-CoV-2.
  • En les circumstàncies propícies, totes les persones amb infecció activa poden ser supercontagiadores. Per això, és important mantindre les mesures de prevenció i distància, i evitar aglomeracions i espais tancats sense ventilació.

Tancament perimetral durant la COVID-19

  • Mesura governamental que consisteix en el tancament de les fronteres d'una comunitat autònoma o d'un municipi, amb la finalitat de limitar la mobilitat de les persones entre llocs amb diferent incidència de la pandèmia. No es restringeix la circulació interna de les persones llevat que existisquen mesures simultànies (per exemple, el confinament nocturn).

Taxa d'atac

  • Una forma d'incidència epidemiològica que mesura la proporció de persones que en una població experimenten un esdeveniment de salut agut durant un període limitat (per exemple, durant un brot). La taxa d'atac es calcula com el nombre de casos nous d'un problema de salut durant un brot, dividit per la grandària de la població al començament del període, generalment expressat com a percentatge, o per 1.000 o 100.000 habitants.

Taxa d'atac secundari

  • La taxa d'atac secundari varia segons el context en el qual es produïsca la transmissió. En general, es pot dir que, en ambients tancats, amb molt de contacte interpersonal, la transmissió és superior: convivents familiars, esdeveniments socials i centres sociosanitaris residencials.

Taxa d'incidència

Taxa de letalitat

  • Proporció de persones amb una condició particular (per exemple, pacients malalts de COVID-19) que moren a causa d'aquesta. El denominador és el nombre de persones amb la malaltia; el numerador és el nombre de morts per aquesta malaltia entre aquestes persones.

Toc de queda

  • El terme es refereix a qualsevol situació en la qual un govern restringeix la mobilitat de la ciutadania, normalment en hores nocturnes, a causa de situacions excepcionals. No obstant això, com que el terme té unes certes connotacions que apunten a situacions específiques de context bèl·lic o militar, de vegades se substitueix per altres expressions sense aquestes connotacions, com «confinament nocturn», «restricció a la mobilitat nocturna» i similars.

Tractaments

  • De moment, i encara que hi ha nombrosos fàrmacs en estudi, cap medicament ha demostrat capacitat per a previndre la infecció o curar els pacients una vegada infectats.
  • El tractament en els casos lleus de COVID-19 es dirigeix a controlar els símptomes fins que remeten. Usualment, es basa en antipirètics (paracetamol), repòs i una bona hidratació.
  • En els casos greus, pot ser necessària la respiració assistida, el tractament postural (pronació) i de suport; la dexametasona (un corticoide) s'ha mostrat eficaç per a millorar la supervivència. Als Estats Units s'ha aprovat recentment l'antiviral remdesivir com a tractament de la COVID, malgrat que els resultats dels diferents assajos clínics són contradictoris.
  • Les formes de prevenció més eficaces són: llavar-se les mans a fons amb freqüència; evitar tocar-se els ulls, la boca i el nas; mantindre la distància física amb altres persones (separació d'1,5 metres, ús de mascaretes), i evitar els espais tancats, mal ventilats i amb moltes persones.

Transmissió comunitària

  • S'assumeix que hi ha transmissió comunitària d'una malaltia infecciosa quan una part rellevant dels casos detectats no es poden relacionar amb casos coneguts, és a dir, no són casos secundaris a casos ja identificats.
  • No hi ha una definició clarament establida per a indicar quan hi ha transmissió comunitària en una determinada població.
  • Formalment, es considera que hi ha transmissió comunitària quan en una població hi ha casos no importats (persones que no han viatjat a zones de risc i no han estat en contacte amb persones que ho hagen fet).
  • No obstant això, informalment és freqüent usar la frase «no hi ha transmissió comunitària» per a indicar que no existeix una gran transmissió comunitària o una transmissió comunitària generalitzada. Aquest ús, per al qual no existeix una definició operativa, sembla considerar que els brots no estiguen relacionats amb cadenes de transmissió conegudes, que es descobrisquen casos per sistemes de vigilància de laboratori, que hi haja múltiples brots no relacionats en un territori determinat o, simplement, que la incidència acumulada siga alta.

Transmissió fecal-oral

  • La que es produeix quan partícules fecals d'una persona contagiada per algun agent infecciós arriben (habitualment a través de la contaminació de l'aigua o aliments) a altres persones. És una forma de transmissió típica d'algunes malalties com el còlera, l'hepatitis A o la febre tifoidal.
  • Encara que poden detectar-se virus o restes de virus en la femta de les persones malaltes, la via fecal-oral no es considera rellevant en la transmissió de la COVID-19. 

Vacuna

  • L'OMS (Organització Mundial de la Salut) considera com a vacuna «qualsevol preparació destinada a generar immunitat contra una malaltia estimulant la producció d'anticossos. Pot tractar-se, per exemple, d'una suspensió de microorganismes morts o atenuats, o de productes o derivats de microorganismes».
  • El desenvolupament de vacunes és complex; les vacunes estan subjectes a un detallat procés d'avaluació per a demostrar la seua seguretat i eficàcia prèviament a la seua comercialització. Les últimes etapes d'aquests processos inclouen assajos clínics fase II i III, en els quals el candidat a vacuna es prova en milers de persones i els seus resultats són comparats amb els d'altres persones que han rebut un placebo.
  • Actualment (octubre 2020), a la Unió Europea no hi ha cap vacuna autoritzada per a ser utilitzada en la prevenció de la COVID-19, però hi ha més de 300 candidats en desenvolupament, dels quals al voltant de 10 es troben en assajos clínics fase II-III.

Valor predictiu d'un resultat positiu o negatiu

  • El valor predictiu del resultat d'una prova diagnòstica (positiu o negatiu) mesura la utilitat d'aquesta prova en el món real: la probabilitat d'estar malalt una vegada conegut el resultat de la prova.
  • El valor predictiu depén d'algunes característiques del test (sensibilitat i especificitat) i de la prevalença de la malaltia en una població. Per exemple, en la població de pacients amb símptomes de COVID i radiografia pulmonar suggestiva, la prevalença de la malaltia activa és molt alta, del 90 % o més. Per contra, en les persones asimptomàtiques, que no han tingut contacte amb pacients de COVID, treballen a casa i mantenen bona part de les normes de distanciament físic, la prevalença de malaltia és molt baixa, previsiblement inferior a l'1 %.
  • Si fem proves de PCR (assumint una sensibilitat del 80 % i una especificitat del 95 %) a 1.000 persones de cada un d'aquests grups (en el primer, 900 de les 1.000 estarien malaltes, mentre que en el segon només 10 de les 1.000 ho estarien), ens trobaríem amb valors predictius molt diferents:
    • En el primer grup, de les 900 persones amb infecció activa, la PCR seria capaç d'identificar com a positives 720 i en 5 casos donaria un resultat fals positiu. El valor predictiu d'un resultat positiu en la prova seria del 99,3 %, clarament confirmatori d'infecció activa. No obstant això, la PCR no detectaria 180 dels 900 malalts (falsos negatius). La probabilitat de tindre COVID malgrat tindre un resultat negatiu seria del 65,5 %. Per això, s'aïllen aquestes persones, encara que els tests siguen negatius.
    • Quan la prevalença és molt baixa, el mateix test funciona de manera molt diferent. Dels 10 malalts, la PCR seria capaç d'identificar-ne 8 (els altres dos serien falsos negatius). Però la PCR també identificaria com a positives 49 persones que no tenen la malaltia i el valor predictiu d'un resultat positiu seria només del 14 %.
    • Per contra, el valor d'un resultat negatiu quasi descartaria la malaltia (dels 943 positius només el 0,2 % estarien malalts), encara que això no ens ajuda molt, ja que sabíem que en aquesta població el 99 % dels pacients no estaven malalts; passaríem al 99,8 % a costa d'etiquetar com a malalts (i aïllar) 49 persones sanes, i de confirmar equivocadament 2 malalts que no tenen la infecció.

Ventilació dels espais

  • La ventilació dels espais habitables és una de les mesures essencials de prevenció del contagi de COVID-19, i està vinculada sobretot al contagi per aerosols. Per això és necessari renovar l'aire de vagons de metre, autobusos, aules educatives i, també, dels domicilis personals.
  • A l'octubre de 2020, el IADEA-CSIC (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua), juntament amb l'empresa MESURA, han publicat una guia, elaborada pels investigadors María Cruz Minguillón, Xavier Querol, José Manuel Felisi i Tomás Garrido, en la qual poden consultar-se recomanacions i necessitats per a la correcta ventilació dels espais.